Entre dones soles, escrita l'any 1949, un any abans de la seva mor, mostra el Pavese més madur, el novel·lista capaç de crear una atmosfera amb una economia de detalls sorprenent. Pavese hi descriu l'alta societat del Torí de postguerra, que comença a aixecar el cap entre edificis encara esfondrats pels últims bombardeigs. Clelia, la narradora, és una modista d'origen humil que ha prosperat a Roma i que al cap dels anys torna a Torí, la seva ciutat natal, on fa dues amigues entre l'alta burgesia piemontesa. Tant Rosetta, la burgesa suïcida, com Momina, aristocràtica i amargada, no saben què és treballar, i mai no s'han hagut de guanyar la vida. Assetjada per les insinuacions de tots els homes que la voldrien seduir, Clelia no ha trobat un home que pugui estimar, potser perquè la seva mare li va inculcar que un marit és "un trist assumpte" i que "els homes no són dolents sinó estúpids". Atrapada en un cercle d'enveges, rancúnies i insatisfaccions, Clelia aprendrà que no podem estimar un altre més que a nosaltres mateixos. Qui no se salva tot sol, no el salva ningú *.
*Text de la contracoberta del llibre. Editorial Proa. Barcelona 1980.
I la novel·la comença:
Vaig arribar a Torí amb l'última neu de gener, com els saltimbanquis i els venedors de torró. Em vaig recordar que era carnaval en veure sota els porxos les parades i els becs incandescents d'acetilè, però encara no era fosc i vaig caminar des de l'estació fins a l'hotel llambregant cap a fora dels porxos per damunt de la gent. L'aire glaçat em rosegava les cames i, cansada com estava, m'entretenia davant els aparadors, deixava que la gent topés amb mi, i mirava al voltant arraulida amb l'abric de pells. Anava pensant que els dies ara es feien llargs i que aviat una mica de sol acabaria amb aquell fangueig i desclouria la primavera.
Així vaig tornar a veure Torí, en la penombra dels porxos. Quan vaig entrar a l'hotel no em delia sinó per un bany ben calent i estirar-me i una nit llarga. Al capdavall, a Torí, hi havia d'estar una temporada....
https://es.wikipedia.org/wiki/Cesare_Pavese
*Text de la contracoberta del llibre. Editorial Proa. Barcelona 1980.
I la novel·la comença:
Vaig arribar a Torí amb l'última neu de gener, com els saltimbanquis i els venedors de torró. Em vaig recordar que era carnaval en veure sota els porxos les parades i els becs incandescents d'acetilè, però encara no era fosc i vaig caminar des de l'estació fins a l'hotel llambregant cap a fora dels porxos per damunt de la gent. L'aire glaçat em rosegava les cames i, cansada com estava, m'entretenia davant els aparadors, deixava que la gent topés amb mi, i mirava al voltant arraulida amb l'abric de pells. Anava pensant que els dies ara es feien llargs i que aviat una mica de sol acabaria amb aquell fangueig i desclouria la primavera.
Així vaig tornar a veure Torí, en la penombra dels porxos. Quan vaig entrar a l'hotel no em delia sinó per un bany ben calent i estirar-me i una nit llarga. Al capdavall, a Torí, hi havia d'estar una temporada....
https://es.wikipedia.org/wiki/Cesare_Pavese
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada